Tot regirat

El Guixaró està ben regirat. Si mireu bé les imatges veureu que ho han esbotzat tot. A cal Muñoz gairebé han entrat a dins de la casa. Tot i estar protegida per llei n'han enderrocat un tros: la mina que hi havia. Les escales del costat també estan mig enderrocades i ens diuen (els de l'Ajuntament:  secretari i arquitecte municipal) que ja les tornaran a fer. Per anar on? Si ens hi enfilem caurem perquè no porten enlloc, a un espadat. El mur que hi havia al costat de les escales que ens porten de Cal Muñoz a cal l'amo es veu que no el van pas tirar, ara diuen que els va caure. Com? Tots vam veure com la màquina, un matí ben d'hora,  insistentment l'anava enderrocant i amb tota la intenció de fer-ho, però es veu que va caure sol. Les escales del costat tampoc hi són. Com ho farem per passar per aquest vial (d'us públic) per on sempre hem transitat?

Els hem demanat que ens mostrin que hi fan en  tota aquesta zona de l'Àmbit A del Projecte i en la zona veïna (del tot privada) on estan treballant. On és el Projecte d'aquesta zona ? I les llicències d'obres corresponents?

A hores d'ara encara no hem vist res de res d'aquesta paperassa, però ho han enderrocat tot i estan fent murs i buidatges sense cap mena d'impunitat. El senyor alcalde, el regidor i l'arquitecte municipal prou que ho saben perquè els podeu veure passejant per la zona d'obres com si fes goig de veure.

 

UNA FESTA BEN CELEBRADA

Aquest 10 de juliol ha tingut una doble significació pels veïns i amics del Guixaró que defensem la protecció de la nostra colònia. Hem celebrat la festa de Sant Cristòfol i, alhora, ens hem solidaritzat amb la gran manifestació unitària d’un milió i mig de persones pels carrers de Barcelona contra la sentència del tribunal Constitucional que ha retallat i potinejat el nostre Estatut. Estàvem sopant i encara arribaven convidats, cansats però contents, que s’havien manifestat a Barcelona. El lema: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM i la senyera, també van presidir la nostra festa. Érem una setantena de persones que gaudíem de la fresca de la nit mentre sopàvem i conversàvem amb familiars i amics que un any més ens retrobàvem al Guixaró. Gaudíem de la companyia d’amics i familiars però també parlàvem de les obres que destrueixen el Guixaró expressant la indignació i malestar per com s’està fent tot plegat. També comentàvem la nostra decepció per la desídia i incompetència de les administracions per aturar unes obres pagades amb diners públics que vulneren disposicions legals i que molts veiem com una agressió de difícil justificació. Unes obres pagades amb diners públics que estan destruint una colònia protegida i catalogada, que només afavoreixen l’empresari. Molts pensen que si s’havia d’ampliar l’accés a la fàbrica es podia fer d’una manera molt més respectuosa i més econòmica. No és de rebut ni acceptable que es privatitzin uns terrenys que sempre han estat d’ús públic i és de difícil justificació democràtica que tot això es faci contra la voluntat de la majoria dels veïns. En diverses ocasions hem comentat que l’Associació de Veïns hem presentat demanda al tribunal contenciós administratiu contra les vulneracions legals perquè malgrat tot encara confiem que la justícia ens farà justícia. En l’exposició d’aquarel•les, que ja és habitual a la nostra festa, l’autor hi exposava la bellesa de les nostres colònies del Llobregat, poderós argument per reivindicar-ne la protecció patrimonial. Molts van adquirir un record i així col•laboraven. La celebració es va completar amb la tradicional missa i posterior benedicció de medalles a la qual van assistir veïns del Guixaró i de Cal Prat. Que per molt anys puguem mantenir la tradició i no ens manqui el coratge i la força per seguir defensant el patrimoni de tots.

Associació de Veïns i Amics del Guixaró

El GUIXARÓ a berguedàACTUAL

Aquests dies hi ha gent que ve de visita al Guixaró perquè han llegit una carta al Berguedà Actual on es convida a veure el que estan fent. Quan un ho veu amb els propis ulls s'escandalitza. Sembla mentida que hi hagi algú que pensa al darrere de tot això. Cal una carretera aquí? Es pregunten amb cara de no entendre res. On anirà aquesta carretera? Hi posaran una tanca? On? Perquè?  Per anar a la fàbrica hi havia moltíssimes solucions i millors, com és que fan aquesta destrossa?

De preguntes n'hi ha un reguitzell. Qualsevol persona amb dos dits de front no pot deixar d'interrogar-se davant d'aquest panorama. 

Fa molts anys que demanem a l'Ajuntament de Casserres que s'ocupi com cal del Guixaró. Ha tingut subvencions del PUOSC per fer-ho i les ha desviades per deixar-nos en un estat de conservació lamentable. Ara vol fer veure que ho arreglarà tot i que quedarà molt bé. Només faltaria que no ho arreglés. És la seva obligació. I quedi com quedi mai pot tenir excusa per trinxar tot el que ha trinxat i menys encara per posar una tanca al mig del Guixaró. Ho saben, però continuen actuant amb prepotència i menyspreu cap als veïns i veïnes.

Volem un Guixaró digne, però no necessitem una carretera al mig que escorxa tot el nucli!

Si voleu llegir la carta la trobareu a la pàgina 11 del Berguedà Actual del dia 2 al 15 de juliol.